I s’ha acabat. Ja soc a casa, avui últim dia de viatge, 800 quilòmetres més, des de Ginebra a Vilassar. Sol radiant tot el dia, fred increïble, al creuar els Alps francesos, si el termometre no m’ enganya, i crec que no, avui hem batut rècords, quasi 11 sota zero. Però cap problema, fins i tot ens ha fet il·lusió quan la neu ha desaparegut definitivament del paisatge.
Les motos han funcionat perfectament. 3190 km no han sigut cap problema per a la BMW, las Triumph, fins i tot la scooter Honda Silver Wind del Marcel·lí.
Els conductors millor encara, no trobareu un grup millor per sortir amb moto que aquest. El Joabel, el Marcel·lí, el Jordi i el Guillermo, uns cracks.
Diuen els puristes de l’Elefantentreffen, que una concentració sense neu i fred és una mica descafeinada, però per a mi, en la que pot haver estat la meva darrera participació, una mica més de sol i menys neu, ho hagués agraït…
© Eduard Omedes
L’ ultima foto i despedida
© Eduard Omedes
Categories: Elefantreffen · motos
Al sortir a quarts de nou del matí ha deixat de nevar i ha sortit el sol per primera vegada. La baixada fins a l’autopista ha estat fantàstica, poc a poc, perquè hi havia neu a la carretera pero amb sol i un paisatge nevat preciós. Però també ha aparegut el fred intens. A la primera parada per gasolina, estavem a – 10º. Tot Alemanya ha sigut freda. Mai més de -4º i amb sol. A Suïssa ha començat a nevar i abans d’arribar a Zurich l’autopista ja estava inpracticable. Hem estat 3 hores en una àrea de servei fins que ha millorat el panorama. 13 hores després de sortir, estavem a la dutxa del hotel de Ginebra…
Categories: Elefantreffen · motos
Prova aconseguida!! Ja hem fet la foto davant l’entrada de la concentració Elefantentreffen . Una foto que ja he fet 3 vegades. No és gaire comparat amb gent que fa molts anys que venen però té el seu mèrit.
Després de comprar la pegatina, la txapa de l’any i algun record, hem passejat per tot el campament. Ens hem sorprès amb els estranys artilugis col·locats a les motos per fer-les aptes a la gran quantitat de neu que hi ha, i amb els personatges acampats que passen el fred prenent vi calent amb canyella i llimona, o amb les tendes d’acampada amb xemeneia. És un continuo de passar gent, motos empenyades per voluntaris, o curiosos que fotografien als autèntics motards ja que difícilment es poden trobar tants i tants tipus raros junts. La concentració que va crear un periodista alemany al 1956 a la que hi van anar només 20 motos Zundapp (anomenades elefants) s’ha convertit en multitudinària amb més de 6 o 7 mil motos.
Ja només ens queda…tornar.
Categories: Elefantreffen · motos
© Eduard Omedes
L’ ultima foto i despedida
